De cara. Quina cara!

Normalment es fan molts i molts quilòmetres, molts i molts trajectes, sense que passi res destacable. Per sort. Imagineu-vos que cada vegada que agafeu el cotxe, o la moto, o aneu a peu a algun lloc, us passés alguna cosa o tinguessiu algun ensurt més o menys seriós. Segurament us quedaria una sensació ben desagradable dins vostre i pensaríeu que el món s'ha tornat boig. Doncs així és com em vaig quedar jo l'altre dia, després del show del boig perillós (vegeu post anterior) i del que em va passar quan ja era a Ripoll. Dues bestieses en un trajecte de menys de trenta quilòmetres!

Quan surts de Ripoll, en sentit Barcelona, a mà esquerra, hi ha una zona amb un Lidl, un AutoEquip amb gasolinera, i un garden. Per anar-hi, tot just surts de la rotonda, prens un desviament a la dreta –una mena de carretereta paral·lela a la principal– que et porta a la cruïlla. Fas un stop, creues la carretera principal per un espai ben indicat i ja ets a la gasolinera.

És una manera d'evitar que els cotxes que vulguin girar a l'esquerra s'aturin enmig de la calçada. Problema: d'aquesta manera, el que vol girar a l'esquerra ha de creuar tota la carretera i ha de vigilar tots dos sentits. Fóra més assenyat obrir un carril central per als qui vulguin girar a l'esquerra (com es fa en molts altres llocs) i que el carril principal vagi una mica més per la dreta (lloc físic n'hi ha). Així, qui tomba només hauria de vigilar els que vénen de cara.

Però, vaja, les coses són com són i no com voldríem. El cas és que prenc el desviament, faig el trosset de carretereta paral·lela i m'aturo a l'stop. Hi havia força trànsit en tots dos sentits i va ser una aturada llargueta. Mirant a dreta i esquerra, finalment vaig trobar el forat per passar, arrenco i, de sobte, un cotxe en sentit contrari se'm posa davant, al lloc per on jo hauria de sortir de la carretera. Vaig fer una ràpida maniobra evasiva i vaig haver d'entrar a la gasolinera per on entren els que venen del sud.

Aquell gamarús, que volia agafar la carretera en sentit sud, s'havia saltat un clamorós senyal de sentit obligatori i vam estar a punt de topar de cara! Tot per estalviar-se dos-cents metres. El que hauria hagut de fer per anar en sentit Barcelona és fer com si tornés a Ripoll i, a la rotonda, girar cua. La rotonda és allà mateix, a no res de distància! No és tan difícil.

El vaig veure sortir cap avall i em vaig quedar amb les ganes de saber si era un boig (estadísticament no tocava, tot just feia un quart que me n'havia trobat un), un espavilat o, senzillament, un inútil. Així que no li demano que no estigui tan sonat, que no sigui tan llest o que no sigui tan inepte, però com a mínim...

Nota: No em queden cap ganes de tornar a tenir un dia com aquest; crec que ja he complert de sobres amb els capricis de l'estadística.

 

En aquest croquis, el cotxe A sóc jo, el B és l'altre, cap a dalt tindríem Ripoll i cap a baix, Barcelona. La fletxa negra és la meva ruta prevista i la groga indica com me'n vaig haver de sortir per evitar la topada frontal.