Aquest post no parla de trànsit estrictament. Parla d'uns protagonistes importants del trànsit: els vehicles. I és que d'un temps ençà llegim i escoltem notícies relacionades amb la contaminació i amb les bondats miraculoses dels cotxes i motos elèctrics. Vagi per davant que no tinc res en contra de la recerca i la utilització d'energies que ens permetin fer més habitable aquest planeta, però en la campanya actual en contra del dièsel percebo una certa pudor de socarrim. Vaja, que n'hi ha uns que s'han pintat de verd amb la intenció de fer negoci a costa de la credulitat de la gent.
Ara resulta que els polítics responsables d'això del trànsit i la contaminació (segurament influïts per seriosíssims estudis –neutrals i gens dirigits–, patrocinats per importants empreses del ram dels electrons) estan amoïnats perquè un 80% de la gent de Barcelona no té cap intenció de comprar un cotxe elèctric ens els pròxims anys. Ostres, només faltaria! A mi un 80% em sembla molt poc, la veritat. Què volen aquesta gent? Què representa que hem de fer? Hem de llençar el cotxe que tenim, llençar allò que funciona, allò que amb un cost relativament econòmic (i no estic dient que els tallers siguin barats, i molt menys els tallers oficials) es pot reparar i ajustar per deixar-ho funcionant de manera correcta (segons els paràmentres de quan es va fabricar), allò que en el moment de la seva fabricació ja va representar un cost mediambiental important (costos energètics i de contaminació per fabricar-ne els plàstics, els metalls, etc...)? Hem de llençar el nostre cotxe de gasolina (o, pitjor, el dimoni, el dièsel, vade retro!!) i comprar-ne un d'elèctric?
Quina bajanada! Si fem cas a aquesta campanya, generarem en poc temps piles de residus de màquines que encara podrien funcionar perfectament (on posarem tots els cotxes "bruts" que llençarem de cop?) per fabricar en massa un munt de cotxes elèctrics que s'abastiran d'electricitat generada de manera majoritàriament contaminant i que arribarà a les poblacions per torres que destrossaran encara més els paisatges. Us sona allò de "No a la MAT!"? Doncs ja m'ho explicareu quan la majoria de cotxes siguin elèctrics. Per no parlar del perill que pot representar multiplicar per 100.000 (per posar una xifra que estimo moderada) la quantitat de bateries en desús.
I, això, a més, ens ho volen fer fer en temps de crisi, quan el que cal és reduir despeses i no jugar a fer veure que som rics. No es pot pretendre imposar una transició d'aquesta mena en quatre o cinc anys (i encara menys en els pròxims quatre o cinc anys). Potser en vint, vint-i-cinc, o trenta... No demano als manaires que retirin els seus plans d'afavorir els vehicles elèctrics, però sí que pensin en la gran quantitat de gent que no està per despeses de nou ric. No els dic que no ho facin, però com a mínim...
--------
NOTA: Sí, com us podeu imaginar, tinc un cotxe dièsel –de fet, un parell– als quals no tinc cap intenció de jubilar en els propers anys: tenen un munt de quilòmetres, però funcionen perfectament. I no està la cosa per anar llençant.
NOTA: Sí, com us podeu imaginar, tinc un cotxe dièsel –de fet, un parell– als quals no tinc cap intenció de jubilar en els propers anys: tenen un munt de quilòmetres, però funcionen perfectament. I no està la cosa per anar llençant.
