Accessori

Un equip d'ombres

Tornàvem cap a casa després de passar el dia amb uns amics del Berguedà. Nit tancada. Carretera? L'estreta i corbadíssima C-26, a l'alçada de Vilada. De fet, tot just havíem deixat enrere els últims llums del poble. Encara duia les curtes, quan em va semblar veure que davant nostre es movia alguna cosa, segurament un animal, un senglar, potser, o un gos. Jo no anava ràpid –sort– i vaig tenir temps d'afluixar –gairebé d'aturar-me– i de posar les llargues per veure què era allò. Un paio! Era un tio corrent per la dreta de la carretera sense cap mena de senyal, cap llum, res que el fes visible! Encara pitjor! Una mica més endavant, en grup, en pinya més aviat, desordenats, trotava una colla de xicots com el primer, calça curta i ritme atlètic –uns més que altres– un equip d'ombres que sorgien de la foscor. Un dos un dos un dos… Encara un d'ells –amable– em va fer un gest per indicar que els avancés. A bon lloc! Curtes per no emprenyar i els vaig seguir al seu ritme un moment, sense avençar-los. Només ho vaig fer després d'assegurar-me que no venia ningú de cara darrera d'una corba sense visibilitat. Més endavant vaig veure que a mà dreta hi havia una instal·lació esportiva amb els llums encesos que els devia esperar.

Devia ser el Vilada Futbol Club que estava d'entrenament. Els nois feien running (ara de córrer se'n diu fer running, com d'anar d'excursió se'n diu fer trekking, o de beure aigua se'n diu hidratar-se) per la carretera. La tàctica és esplèndida si el que pretén l'entrenador és no presentar-se al següent partit –potser perquè l'adversari és un equip temible– amb l'excusa que mitja plantilla és a l'hospital, atropellada. Perquè, si en comptes d'anar jo com anava, arriba a venir algú més de pressa –que pot passar–, o més distret –que pot passar–, o amb pitjor vista –que pot passar–, fa com amb les bitlles, un strike. Com a tàctica, personalment, em sembla una mica bèstia.

No demano que no corrin per la carretera. Ni tan sols demano que no ho facin de nit. Només demano que ho facin per l'esquerra –que és per on han d'anar els vianants per carretera, encara que vagin corrent– i, sobretot, ben senyalitzats, amb llums o, almenys, roba reflectant. Vaja, que no se n'estiguin de fer la seva, però com a mínim…